Al seu estudi, situat al cor del Call gironí —és una mena d’apèndix del pis familiar al que s’arriba a través d’un estret passadís secret— Corominas desplega, servint-se de múltiples formats, una aventura creativa que se sol associar a un tipus específic de pintura de filiació expressionista abstracta però que, en realitat, és només una versió del litigi obert que l’artista manté amb la forma i el color: les teles i els bastidors poden minimitzar- se a favor dels cossos tridimensionals que proliferen en aparent anarquia volitiva i aquests, al seu temps, poden ser silenciats per les veus que emergeixen com un torrent incontrolable dels centenars de llibres, quaderns, llibretes o papers despistats.